Continuem!Sortint d'un cap de setmana intens he pogut comprovar allò que deia el capità enciam: Els petits canvis són poderosos. Pels motius que siguin, els pocs comentaris a peu d'urna que vaig poder sentir creaven un clima de distensió tot i el consabut resultat ajustat i les sinèrgies anteriors. Però realment penso que hi ha victòries que per pírriques o si més no ajustades, deixen de ser-ho si no es vigila en integrar als perdedors per tal que aquests no passin realment a ser-ho. La decisió i el seu desenvolupament amb la consolidació definitiva ratificada s'ha de prendre tenint en compte que hi ha un 35% aproximat d'opinió dispar explícita i una quantitat semblant o menor de vot útil final respecte la posició adoptada com a intermitja. Creure en la unilateralitat de la votació guanyadora, contemplant-la i interpretant-la només com a tal seria un altre error (dels endèmics) més enllà de la lectura literal que es faci del seu contigut obert i poc definidor envers les dos qüestions principals (nacional-organitzativa i autonòmica). Aquesta situació inversa seria en el nostre cas un desgavell, en qualsevol supòsit un desaprofitament polític i en termes extrems un parricidi en clau de política interna de l'EI. Millor no ens deixem portar ni per un optimisme ultrarealista ni per un sentiment de frustració inoperant. Que qui més s'hi ha negat no resulti qui més tingui a pedre. Aquest és un dels objectius per ara. Per això, l'opció triada donarà el seus fruits per ser la més acurada i la menys trencadora. Les propostes tombades? una altra realitat del país que no es pot obviar de cap de les maneres per què és tant legítima com que és el reflexe del producte del treball i la idiosincràcia de cada nucli local i la seva realitat diària.
Cal percebre quins han sigut els salts qualitatius en forma, desenvolupament i contingut respecte anteriors ocasions i pontenciar aquesta manera de fer tant adequada procedimentalment. A curt i mig termini no sembla apropiat un enrocament i sí un treball a fons sota unes noves dinàmiques de partit o de bloc. S'han de rescatar les aportacions de les altres tres esmenes i que el Consell i la propera AN tingui realment en compte aquestes contribucions. En aquest sentit les valoracions sobre les autonòmiques que feia la ponència de Berga seran més que útils, com ho serà pensar en els altres tres parlaments autonòmics (se li hauria de recordar a algú que en tenim 4 als PP.CC, no 3), en la línia a seguir per evitar parlar més de pors i en com ser prou realistes per saber programar el debat i la implantació si la resposta és afirmativa.
Fora d'aquest punt electoral, de transfons tot plegat ha sigut al meu entendre un altre exemple de la nostra maduresa política i ho hem de continuar demostrant sempre lluny de les deformacions particulars i de les espectatives mediàtiques creades. Podem treballar junts i entendre'ns mentre definim aspectes tàctics per a l'EI i estratègics per a la CUP. Tot té sentit aquest cop en la prudència: Per als que considerin que hem de parlar de guanyadors, la realitat es prou oberta i esmenable com per a que aquesta desenboqui a mig termini en evitar o abraçar un altre procés constitutiu que negui aquest alé de victòria. Dependrà del treball que fem fins llavors. Per als que se les donin de profetes a la seva pròpia terra, que no oblidin que són l'altre extrem on les majories no abunden més enllà d'un escàs percentatge sombrívol o una meta prou amplia inabarcable. Per als que pensen que s'ha tancat una via i perdut una oportunitat d'un model de base en detriment també de perfils (per dir-ho així) més corporatius: treballar organitzadament inserint-se a fons en aquest camí massa obert que acabem de definir per tal que ni es perdi el localisme popular que ens dóna força ni renunciem a la línia marxista de contrapoder obrer que ha de configurar el discurs ideològic i analític del conjunt del Moviment d'Alliberament. Quelcom que sembla força embrionari en segons quin dels nostres sectors més orgànics i que nosaltres precisament a partir del nostre treball local hem d'aconseguir perfeccionar o canviar. La resta ho dirà el temps i la tranquilitat en els bons aliments. Per això estan les oportunitats en contra no? Per a ser derrotades amb noves oportunitats, polítiques i actituds emprenedores.
LEYES FUNDAMENTALES DE LA ESTUPIDEZ HUMANA
Primera Ley Fundamental: " Siempre e inevitablemente cada uno de nosotros subestima el número de individuos estúpidos que circulan por el mundo".
La Cuarta Ley Fundamental: " Las personas no estúpidas subestiman siempre el potencial nocivo de las personas estúpidas. Los no estúpidos, en especial, olvidan constantemente que en cualquier momento y lugar, y en cualquier circunstancia tratar y/o asociarse con individuos estúpidos se manifiesta infaliblemente como un costosísimo error".
CATEGORÍAS FUNDAMENTALES DE PERSONAS
Todos los seres humanos están incluidos en una de estas cuatro categorías fundamentales: los incautos, los inteligentes, los malvados y los estúpidos.
Los Incautos: Podemos recordar ocasiones en que un individuo realizó una acción (es decisivo que sea él quién la inicie), cuyo resultado fue una pérdida para él y una ganancia para nosotros: habíamos entrado en contacto con un incauto.
Los Inteligentes: Igualmente nos vienen a la memoria ocasiones en que un individuo realizó una acción de la que ambas partes obtuvimos provecho: se trataba de una persona inteligente.
Una persona inteligente puede alguna vez comportarse como una incauta, como puede también alguna vez adoptar una actitud malvada. Pero, puesto que la persona en cuestión es fundamentalmente inteligente, la mayor parte de sus acciones tendrán la característica de la inteligencia.
En determinadas circunstancias una persona actúa inteligentemente, y en otras circunstancias esta misma persona puede comportarse como una incauta. La única excepción importante a la regla la representan las personas estúpidas que, normalmente, muestran la máxima tendencia a una total coherencia en cualquier campo de actuación.
Los Malvados: Todos nosotros recordamos ocasiones en que, desgraciadamente, estuvimos relacionados con un individuo que consiguió una ganancia causándonos perjuicio a nosotros: nos encontramos frente a un malvado.
Existen diversos tipos de malvados; el malvado perfecto es aquél que con sus acciones causa a otro pérdidas equivalentes a sus ganancias. Otro tipo de malvados son aquellos que obtienen para sí ganancias mayores que las pérdidas que ocasionan en los demás, esos son deshonestos y con un grado elevado de inteligencia, pero la mayoría de los malvados son individuos cuyas acciones les proporcionan beneficios inferiores a las pérdidas ocasionadas a los demás. Este individuo se situará muy cerca del límite de la estupidez pura.
Los Estúpidos: Nuestra vida está salpicada de ocasiones en que sufrimos pérdidas de dinero, tiempo, energía, apetito, tranquilidad y buen humor por culpa de las dudosas acciones de alguna absurda criatura a la que, en los momentos más impensables e inconvenientes, se le ocurre causarnos daños, frustraciones y dificultades, sin que ella vaya a ganar absolutamente nada con sus acciones.
Nadie sabe, entiende o puede explicar por qué esta absurda criatura hace lo que hace. En realidad no existe explicación -o mejor dicho- solo hay una explicación: la persona en cuestión es estúpida.
La mayoría de las personas estúpidas son fundamentalmente y firmemente estúpidas, en otras palabras, insisten con perseverancia en causar daños o pérdidas a otras personas sin obtener ninguna ganancia para sí, sea esto positivo o negativo. Pero aún hay más. Existen personas que con sus inverosímiles acciones, no solo causan daños a otras personas, sino también a sí mismos. Estas personas pertenecen al género de los superestúpidos.
